1.
acudir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [venir] venir. En seguida acudo, vinc de seguida. 2 [ir] acudir. Acudir a una cita, acudir a una cita. 3 [a la puerta] anar a obrir. 4 contestar, agafar. Acude al teléfono, agafa el telèfon. 5 [atender] atendre. No sé cómo acudir a todo lo que tengo que hacer, no sé pas com atendre a tot [...]
|
2.
reclamo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [pito] brill, brillador, reclam. 2 [para perdices] escotxinador. 3 [para codornices] botet. 4 [ave amaestrada] munta f, reclam. 5 fig [publicidad] reclam. 6 gràf reclam. 7 dr reclamació f, reclam ant. 8 acudir al reclamo acudir al reclam. [...]
|
3.
pensamiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per pensament. 9 venir (o acudir) al pensamiento venir al pensament. [...]
|
4.
concurrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [coincidir] concórrer. Dos líneas que concurren en un punto, dues línies que concorren en un punt. 2 [acudir] concórrer. Todos concurrieron a la batalla, tots concorregueren a la batalla. 3 [ir por costumbre] concórrer. 4 [contribuir] concórrer, contribuir. 5 [en alguien] concórrer. En él [...]
|
5.
convenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: venir] v tr 1 [acordar] convenir. ¿Qué habéis convenido?, què heu convingut?v intr 2 p fr [acudir] concórrer. 3 [ser útil] convenir. 4 [concordar] concordar, lligar. Lo que dice conviene con lo que sabíamos, allò que diu concorda amb allò que sabíem. 5 [acomodarse] acomodar-se [...]
|
6.
afluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: huir] 1 afluir. La sangre afluye al corazón, la sang aflueix al cor. 2 fig afluir, acudir. Los turistas afluyen en gran número, els turistes aflueixen en un gran nombre. 3 [desembocar] afluir, desguassar, desembocar, confluir. 4 [una calle] confluir, desembocar. [...]
|
7.
arrebatar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pan, etc] fer sobtar. 6 [indignar] irritar, enfurir, sulfurar. 7 [sofocar] sufocar. v pron 8 [irritarse] arravatar-se, enfurir-se. 9 sobtar-se. 10 acudir al sometent (o al via fora). [...]
|
8.
justicia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [virtud moral] justícia. 2 dr justícia. 3 administrar justicia administrar justícia. 4 en justicia amb justícia, a dreta llei, en bona llei. 5 hacer justicia fer justícia. 6 ir por justicia acudir a la justícia, demanar justícia. 7 justicia distributiva justícia distributiva. 8 oír en justicia [...]
|
9.
plan
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande en gran. 13 hacer plan fig i fam venir de gust. No me hace plan ahora marcharme al extranjero, no em ve de gust ara d'anar-me'n a l'estranger. 14 no ser plan no és qüestió de.... No es plan de no acudir a la fiesta, no és qüestió de no anar a la festa. 15 plan de pensiones econ pla de pensions. [...]
m 1 pla. Plan de vida, pla de vida. Hacer planes, fer plans. 2 pla. Plan de desarrollo, pla de desenvolupament. Un plan de estudios, un pla d'estudis. 3 [intención] programa, idea f. ¿Tienes algún plan para esta noche?, tens cap programa per a aquest vespre? 4 p fr [altura] alçada f. 5 p fr [nivel] nivell, pla. 6 mar fons pla. 7 med règim. Estar a plan, fer règim. 8 min [piso] pis. 9 p fr [plantilla] plantilla f. 10 en plan de en actitud de. Está en plan de ayudarnos, està en actitud d'ajudar-nos. 11 en plan de broma en to de broma. Lo he dicho en plan de broma, ho he dit en to de broma. 12 en plan grande en gran. 13 hacer plan fig i fam venir de gust. No me hace plan ahora marcharme al extranjero, no em ve de gust ara d'anar-me'n a l'estranger. 14 no ser plan no és qüestió de.... No es plan de no acudir a la fiesta, no és qüestió de no anar a la festa. 15 plan de pensiones econ pla de pensions. |
10.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mirar a una persona a la cara fig i fam no mirar la cara a algú. 50 no saber uno dónde tiene la cara fig i fam no saber algú on té la cara. 51 notarse en la cara fig i fam [conocerse en la cara] portar-ho escrit a la cara. 52 no tener a quien volver la cara fig i fam no tenir a qui acudir (o recórrer). [...]
|